Un grup de nens observa el pas de la canoa des del llindar d'una casa de fusta construïda precàriament damunt del riu. Iquitos, a l'Amazònia peruana, és la ciutat sense accés terrestre més poblada del món. El creixement accelerat de la ciutat ha donat lloc a la construcció d'assentaments informals en zones inundables, o directament sobre l'aigua, sense càlcul ni ordre preestablert. El més important és el barri de Belén, on viuen confinades més de 60.000 persones que han hagut d'adaptar-se a l'estacionalitat del riu.
A les zones inundables del barri, les cases es construeixen en terrenys irregulars, distribuïts formant fileres entre canals que permeten el trànsit de petits bots, que són l'únic mitjà de transport. Durant l'època de crescuda, les plantes baixes de les cases queden totalment cobertes d'aigua i les famílies es muden al segon pis. El barri no disposa de serveis d'aigua potable ni de clavegueram, i les aigües residuals s'aboquen directament al riu. Tot i això, hi ha nens nedant i jugant a l'aigua, cosa que fa que malalties com el còlera siguin freqüents.
“ És trist pensar que la natura parla,
i que ningú no l’escolta...
— Victor Hugo, escriptor
