A la riba d’un riu, envoltada de branques i còdols polits, hi ha una nina abandonada que alguna vegada va fer companyia a un infant. Somriu, però els seus ulls grossos, que temps enrere eren esplèndids i radiants, ara són buits i malenconiosos, com si hagués estat sola durant massa temps. Ampolles de plàstic, bosses buides, pneumàtics trencats, electrodomèstics, enderrocs i altres deixalles envolten la figura, que sembla perduda, resignada, fora de lloc. I mentrestant, el corrent segueix el seu curs pendent avall, en silenci, aliè als materials que va engolint al seu pas.
L’Organització de les Nacions Unides calcula que cada any es generen més de 2.000 milions de tones de residus sòlids al món, sobretot plàstics. Gairebé la meitat dels plàstics que es produeixen són envasos d’un sol ús: bosses, ampolles, embolcalls, gots... La vida mitjana d’un envàs de plàstic és de 15 minuts, però necessita centenars d’anys per degradar-se, i això mateix passa amb gairebé tots els residus que no són biodegradables. Cada any, fins a 12 milions de tones de plàstic arriben als oceans, quantitat que suposa el 80% de la contaminació marina a escala mundial.