En un vast i àrid paisatge desèrtic, on la bellesa de la natura s’entrellaça amb la set, tres antílops busquen aigua desesperadament sota la sorra. El pelatge de color canyella dels tres animals es camufla sorprenentment bé en aquest entorn hostil. Els seus moviments són calculats, però impacients; cada pas és una qüestió de supervivència. Temps enrere, en aquest punt hi solia haver un pou, però avui el desert s’estén fins a l’horitzó en totes direccions. La desertització té un impacte devastador per als ecosistemes, provocant canvis en la flora i la fauna autòctona, i també per a les comunitats humanes que en depenen, especialment en regions ja vulnerables i amb poca resiliència.
Entre 1990 i 2020 s’han perdut aproximadament 420 milions d’hectàrees de boscos, i s’estima que la taxa de desertització pot augmentar un 10% durant les dècades vinents. Un terç d’aquest procés és causat per activitats humanes com la desforestació, les pràctiques agrícoles no sostenibles, l’explotació dels recursos naturals, l’ús inadequat dels recursos hídrics o, per sobre de totes les altres causes, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
“ La temperatura mitjana global del planeta
ha augmentat 1,1 graus des de l’època preindustrial
— Nacions Unides
