Dotada d'una gran càrrega simbòlica, l'aigua ocupa un lloc destacat en l'imaginari dels pobles, una metàfora poètica que expressa un món de sensacions profundament arrelades al subconscient col·lectiu. Les creences i costums ens mostren l'aigua com un element purificador, símbol de vida i de fertilitat. En altres casos, l'aigua representa la por de la natura desbocada i s'associa a la mort, a l'oblit. L'aigua és símbol de vida, però també de la incertesa o del temps que fuig, ja que flueix inexorablement fins al mar, on finalment queda en repòs. Els llenguatges simbòlics eixamplen els horitzons de percepció del que és real; potser és això el que explica l'enorme capacitat de les textures aquoses per punxar-nos emocionalment.
.JPG)
