Amb gairebé 21.000 hectàrees de cultiu, els arrossars del delta de l'Ebre ocupen el 65% de la superfície del delta i són els més importants de Catalunya. El terreny està dividit en parcel·les rectangulars, separades per petits dics de terra que mantenen l'aigua a lloc, creant un mirall brillant i serè que reflecteix el cel i s'entrellaça amb els núvols, i que s'estén fins on arriba la vista. De l'aigua emergeixen les tiges d'arròs que es bressolen amb la brisa que llisca sobre la superfície. Per al cultiu d'arròs és imprescindible que els camps estiguin inundats de manera permanent durant tot el procés productiu. L'aigua que s'utilitza prové del riu Ebre mitjançant una xarxa d'irrigació jerarquitzada i força complexa, i és objecte de disputa a causa dels transvasaments cap a altres territoris que es realitzen riu amunt.
Fins a 2.600 milions de persones a tot el món depenen directament de l’agricultura. Més del 80% de la dieta humana està composta per les plantes; només tres cultius de cereals — arròs, blat de moro i blat — proporcionen el 60% de la ingesta energètica. Els sistemes de producció agrícola s'han adaptat als diferents règims hídrics de cada regió. En les zones més àrides són comuns els cultius de secà, mentre que en zones d'abundants precipitacions solen fer-se cultius de regadiu, que són fins a tres vegades més productius. A molts llocs del món, l'aigua que necessiten els conreus provoca una disminució dels cabals naturals dels rius.
“ L’agricultura representa el 70% del consum mundial d’aigua
— Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
