Dos homes es renten a les minses aigües d'un rierol (Etiòpia)
Tot i que els països desenvolupats són els responsables del 70% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, són els països en desenvolupament, on la major part de l’agricultura que s’hi practica és de subsistència, els que pateixen els impactes més importants. És el cas dels països de la banya d’Àfrica Oriental, on fins a 20 milions de persones de Djibouti, Etiòpia, Kenya i Somàlia s’enfronten a l’escassetat d’aliments a causa d’una sequera excepcionalment llarga i greu que assola el territori.
Les collites són un 70% més minses que abans. Per sobreviure en aquest context, els agricultors i les seves famílies es veuen obligats a reduir el consum diari d’aliments, a consumir les reserves de llavors per a futures sembres o a malvendre el bestiar que utilitzen com a força de tir. Els experts auguren que, a curt i mitjà termini, a escala global, s’incrementaran els efectes adversos de l’escalfament global, fent que disminueixi encara més el rendiment dels cultius i empenyent moltes comunitats a la pobresa extrema i a patir desplaçaments forçats.
“ Més de 1.300 milions de persones viuen
en zones afectades per la desertització
— Nacions Unides
A escala mundial, el 52% de la terra utilitzada per a l'agricultura pateix afectacions per la degradació del sòl. L’escalfament global, les sequeres o la manca de nutrients obliguen els agricultors a abandonar terrenys que han deixat de ser fèrtils per llaurar-ne de nous, creant un cercle viciós que malmet l’entorn. A causa de la sequera i la desertificació, cada any es perden 12 milions d'hectàrees cultivables, és a dir, 23 hectàrees cada minut. El 74% dels pobres del món, la majoria dels quals depenen de l’agricultura per subsistir, són els més afectats per aquesta degradació.
