La glacera Perito Moreno té un front de 5 km de longitud, una alçada d'uns 60 metres i una extensió equivalent a més de dues vegades la ciutat de Barcelona. Les glaceres de la Patagònia són el mantell de gel més gran del món després de l'Antàrtida. A causa de l'escalfament global, en els darrers seixanta anys, el gel d'aquesta regió ha perdut 1.000 km² de superfície, fet que també ocorre en la majoria de les glaceres del planeta. El desgel dels pols i de glaceres, i el corresponent augment del nivell del mar, és un dels fenòmens que millor exemplifiquen la relació entre l'aigua i el canvi climàtic. El fenomen també té implicacions significatives per als ecosistemes i les comunitats humanes properes a les masses de gel.
El retrocés accelerat del gel allibera terreny inestable, subjecte a lliscaments i allaus, cosa que incrementa el risc de crescudes dels rius i d'inundacions. D'altra banda, moltes comunitats depenen de les glaceres per proveir-se d'aigua per al consum domèstic o per a l'agricultura; a mesura que les glaceres disminueixen, es posa en risc el seu mode de vida. L'Agència Espacial Europea (ESA) estima que les glaceres de tot el món han perdut una mitjana d'uns 267 gigatones de gel (267.000.000.000 tones) cada any entre 2000 i 2019.
“ La capa de gel àrtica ha disminuït un 12,8% per dècada des de 1979
— National Snow and Ice Data Center (NSIDC)
