A Catalunya, les precipitacions tenen un caràcter irregular, fruit del clima mediterrani. Els episodis puntuals de pluges torrencials s’alternen amb períodes llargs on amb prou feina cauen quatre gotes. Com a conseqüència, el territori és especialment vulnerable a patir sequeres i restriccions en el subministrament. En els darrers anys, l’escassetat de pluges ha deixat els embassaments del país sota mínims i, actualment, la disponibilitat d’aigua és en una situació crítica. El fenomen té un impacte significatiu per a l’agricultura, fent que els rendiments dels cultius i la producció disminueixin.
L’escassetat també afecta el subministrament d'aigua potable a les àrees urbanes, cosa que obliga a restringir-ne l‘ús i a implementar mesures d'estalvi. D’altra banda, la sequera augmenta el risc d'incendis forestals i representa una amenaça per a la vegetació, la biodiversitat i la seguretat del territori. La gestió sostenible dels recursos hídrics és essencial per abordar aquesta problemàtica. Si el ritme d’emissions de gasos d’efecte hivernacle es manté, és probable que a finals de segle XXI la temperatura del planeta s’incrementi 1,5 graus més, i aquests fenòmens seran cada vegada més freqüents.
“ A finals de 2023,
les reserves hídriques de Catalunya són inferiors al 20%
— Agència Catalana de l’Aigua
