Els rius navegables han estat els camins més importants de la humanitat durant molts mil·lennis. També les localitats costaneres que comptaven amb un port natural segur van prosperar per la mateixa raó. És el cas de Pisa. La ciutat ja era coneguda com a ciutat portuària i centre comercial en l'època romana, però va ser durant l'edat mitjana que es va convertir en una poderosa república marítima. La seva flota controlava el mar Mediterrani occidental i tenia vincles comercials amb el nord d'Àfrica, l'Imperi Bizantí i els països islàmics. Al segle XIV el seu poder va començar a decaure, fins que el 1406 fou conquerida per Florència, una ciutat veïna en expansió.
Istanbul, situada a l’estret del Bòsfor, és la ciutat més gran de Turquia i el principal port del país. Des de l'antiguitat, el control de la regió ha estat prioritari, ja que l’estret suposa una barrera estratègica que separa el continent europeu de l’asiàtic. La seva importància comercial és vital per als països riberencs del Mar Negre pel fet que, a través de l’estret, poden connectar-se amb el Mediterrani i amb la resta de rutes marítimes mundials. Actualment, creuen l'estret gairebé 150 grans vaixells cada dia.
Una góndola navega pel Gran Canal a darrera hora del dia. D'orígens incerts, Venècia s'hauria fundat al segle V, quan les invasions bàrbares van provocar l'esfondrament de l'Imperi Romà. Empesos pels invasors, els habitants de la planura del Vèneto van refugiar-se a les illes de la llacuna veneciana, a 4 km de terra ferma i a 2 km de mar obert, i van començar a construir les cases pràcticament sobre l'aigua. La seva ubicació privilegiada a la capçalera del mar Adriàtic li proporcionava accés a les rutes comercials del Mediterrani, i als segles VIII i IX la ciutat es va convertir en una poderosa potència marítima.
Les ciutats malteses de Vittoriosa, Cospicua i Senglea ocupen una sèrie de petites penínsules, badies i cales que ja eren utilitzades com a ports naturals en l'època dels fenicis. A causa de la seva situació estratègica, l’arxipèlag maltès ha estat governat i disputat per diverses potències al llarg dels segles. Els seus molls sempre han estat el seu mitjà de vida, però també l’han fet vulnerable en temps de guerra. És per això que, des de l’Edat Mitjana, les ciutats estan fortificades i alberguen nombrosos bastions i enclavaments defensius.
Antigament, Bangkok era una petita comunitat portuària de la desembocadura del riu Chao Phraya al servei del regne d’Ayutthaya. El 1782, el rei Rama I va construir-hi un palau a la riba est i va fer de la ciutat la seva capital. Una complexa xarxa de canals (khlong) va donar a la ciutat el sobrenom de la Venècia de l'Est, quan tot el transport es feia per via fluvial. Durant els darrers dos-cents anys, Bangkok ha crescut fins a arribar a ser el centre polític, social i econòmic de Tailàndia, i convertir-se en una de les ciutats més grans i importants del món.
