Aqüeducte del Pont du Gard (França)
Més enllà de satisfer les necessitats bàsiques d’hidratació o d’higiene de les persones, l’aigua ha estat una substància estretament lligada a la prosperitat i el desenvolupament de la humanitat. Les grans civilitzacions antigues a Mesopotàmia o a l'Egipte dels Faraons van florir a les conques dels rius i van desenvolupar cultures hídriques molt avançades. Els rius proporcionaven aigua, recursos pesquers i nutrients per a l'agricultura. En l’Imperi Romà, un element rellevant en el desenvolupament va ser l’aqüeducte, una peça d’enginyeria hidràulica que tenia la funció de transportar l'aigua als nuclis urbans i que confereix a les ciutats romanes una identitat singular.
La irrigació de cultius va ser un avenç crucial que va permetre l’expansió de les terres fèrtils i l’increment de la producció d’aliments, accelerant el creixement de la població i fent possible l’establiment de comunitats sedentàries cada vegada més grans i complexes. Alhora, els rius eren utilitzats com a rutes de transport per al comerç i la comunicació entre pobles, facilitant l’intercanvi de béns, però també de coneixements, contribuint decisivament a l’enriquiment de les cultures. Les localitats costaneres que comptaven amb un port natural segur van prosperar per la mateixa raó.
“ Els primers aqüeductes romans es remunten al segle IV aC.
— Nacions Unides
Les ciutats del món antic responien a una concepció simbòlica de l'espai pròpia del pensament màgic i religiós de cada cultura. Els egipcis interpretaven el trajecte del sol com una metàfora del cicle de la vida. L'alba i la terra a l'Est del Nil representaven el naixement i la vida. El capvespre i les terres de l'oest representaven l'ocàs i la mort. És per això que les tombes i els monuments funeraris es van construir a l'oest del riu.
